Història de Can Sanpere
Premià de Mar: de la mar i la pesca al fum del carbó i el so de les màquines, en ple batec de la revolució industrial
Al segle XIX, Premià de Mar era un poble de pescadors, pagesos, traginers i petits tallers. Però, amb l’arribada de la industrialització, la seva vida quotidiana va començar a girar al voltant de la fàbrica.
La transformació va arrencar cap al 1840 i es va accelerar amb l’arribada del tren el 1848. Aviat, Premià va acollir nombroses fàbriques com can Mayolas, can Cisa, ca l’Aranyó, el Vapor Vell o la Foneria.
Així va ser com es va anar construint la consciència de l’associacionisme obrer, que sorgia de treballar a la fàbrica, i que es construïa amb cooperatives, ateneus i societats de socors mutu. Aquests espais van ser autèntiques fàbriques de cultura i consciència col·lectiva, on la classe treballadora construïa, amb esforç i solidaritat, una nova manera d’entendre el progrés.
Durant generacions, el fil de Can Sanpere va teixir la vida de Premià, i va esdevenir motor i bressol de la identitat obrera
En aquest context d’expansió industrial, l’any 1898 va néixer Can Sanpere. Fundada per Claudi Sanpere, de Teià, i els Mayolas de Premià de Mar, la fàbrica va començar amb 51 persones que treballaven en el “curat” i blanqueig de teixits.
A principis del segle XX, Can Sanpere era una de les fàbriques més importants del Maresme. Tanmateix, durant la Guerra Civil, va ser col·lectivitzada i gestionada pels treballadors sota el nom de Decoració tèxtil i Aviació. Durant la postguerra la producció es va orientar a les necessitats del nou règim franquista: seda per a paracaigudes i materials militars.
A la dècada dels seixanta, l’empresa va viure un període d’expansió amb Can Sanpere de Paracaídas, combinant innovació tèxtil i producció per a l’exportació. La seva qualitat i capacitat d’adaptació la van situar com a referent industrial i espai de treball per a moltes famílies arribades de tot l’Estat.
Can Sanpere, el batec obrer de Premià: el tancament que va posar fi a més d’un segle de treball, comunitat i memòria col·lectiva
Als anys setanta i vuitanta, el sector tèxtil va entrar en crisi. Les polítiques de reconversió industrial exigien modernització i reducció de plantilles. Can Sanpere va incorporar nova maquinària i torns addicionals per mantenir-se competitiva, però la pressió del mercat internacional i la crisi del 1974 van debilitar greument la seva activitat. Malgrat els esforços per adaptar-se, la fàbrica va viure anys de dificultats i incertesa com tot el sector industrial de l’època.
Finalment, Can Sanpere va tancar les seves portes com a fàbrica en actiu el 10 de juliol de 1998, diada de Sant Cristòfol. Amb ell, s’acabava més d’un segle de teixit, treball i vida col·lectiva.
Can Sanpere deixava enrere la seva activitat industrial, però no la seva memòria: la d’una fàbrica que va ser testimoni de la solidaritat i la identitat obreres de Premià de Mar.
* Les fotografies històriques de l’exposició han estat extretes del llibre Navarro, JM i Navarro, R.: Can Sanpere: El final de la indústria tèxtil a Premià de Mar (pròleg de Pep Bras). Premià de Mar 2003. Compagina SL Comunicació.
La defensa de l'espai
Un horitzó compartit: Can Sanpere com a motor de memòria, cultura i transformació social
Avui, Can Sanpere és molt més que un espai recuperat: és un laboratori de futur on la gestió comunitària es tradueix en democràcia viva.
L’Associació Can Sanpere impulsa un model que combina la propietat pública amb la corresponsabilitat ciutadana, posant les persones al centre. Aquesta manera de fer crea vincles, activa el teixit social i converteix el patrimoni en oportunitat.
Can Sanpere és, sobretot, una invitació a participar i imaginar col·lectivament el demà: un lloc on la memòria i la creativitat s’entrellacen per donar forma a una nova manera d’habitar i construir comunitat.
El triomf de la comunitat: una victòria popular que obre les portes al futur
Després d’anys de negociacions, resistències i reocupacions, el 2023 es va signar un conveni històric entre l’Ajuntament i l’Associació Can Sanpere.
Aquell acord, fruit d’una dècada de lluita veïnal, va simbolitzar molt més que una expropiació: va ser la confirmació que la persistència i la cooperació poden transformar les regles del joc.
La fàbrica, ara protegida com a patrimoni i destinada a ús públic, es projecta com un espai verd i comunitari obert a tothom. Can Sanpere deixa de ser un lloc per reclamar i esdevé un espai per construir, una victòria compartida que demostra el poder real de l’organització ciutadana.
De fàbrica a símbol: la força col·lectiva que va mantenir viva Can Sanpere
Amb el tancament de l'activitat de la fàbrica hi va haver moviments per dur a terme una operació d'especulació immobiliària als terrenys. Les mobilitzacions del veïnat amb la Plataforma Can Sanpere 100% públic a finals dels anys 90 ho van aturar. Així comença a gestar-se la possibilitat d’un Can Sanpere del poble i per al poble. Can Sanpere va deixar de ser només una fàbrica quan l'any 2013 el veïnat va decidir ocupar-la i defensar-la. Allò que podia haver estat un espai perdut davant l’especulació urbanística es va convertir en un símbol de resistència i autogestió popular.
Durant una dècada, centenars de persones van transformar el silenci industrial en una explosió de vida comunitària, cultura i lluita. La seva protecció com a Bé Cultural d’Interès Local va reforçar aquesta nova identitat: la d’un espai que, més enllà de les parets i les voltes, guarda la memòria obrera de Premià i del Maresme, i que continua sent testimoni viu de la seva història col·lectiva.
L’any 2022 es va crear l’Associació Can Sanpere per donar forma a l’autogestió de l’espai i continuar treballant per una gestió comunitària. Voleu conèixer més sobre l’Associació Can Sanpere? Ben aviat podreu descobrir la seva pàgina web, mentrestant, seguiu-la a les xarxes socials fent clic aquí!