Història de Can Sanpere
Premià de Mar: de la mar i la pesca al fum del carbó i el so de les màquines, en ple batec de la revolució industrial
Al segle XIX, Premià de Mar era un poble de pescadors, pagesos, traginers i petits tallers. Però, amb l’arribada de la industrialització, la seva vida quotidiana va començar a girar al voltant de la fàbrica.
La transformació va arrencar cap al 1840 i es va accelerar amb l’arribada del tren el 1848. Aviat, Premià va acollir nombroses fàbriques com Can Mayolas, Can Cisa, Ca l’Aranyó, El Vapor Vell o La Foneria.
Així va ser com es va anar construint la consciència de l’associacionisme obrer, que sorgien de treballar a la fàbrica, i que es construïen amb cooperatives, ateneus i societats de socors mutu. Aquests espais van ser autèntiques fàbriques de cultura i consciència col·lectiva, on la classe treballadora construïa, amb esforç i solidaritat, una nova manera d’entendre el progrés.
Can Sanpere, el fil que va teixir la vida de Premià, va ser un motor de generacions i el bressol de la seva identitat obrera
En aquest context d’expansió industrial, l’any 1898 va néixer Can Sanpere. Fundada per Claudio Sanpere i la família Mayolas, la fàbrica va començar amb 51 persones treballadores dedicades al “curat” i blanqueig de teixits.
A principis del segle XX, Can Sanpere era una de les fàbriques més importants del Maresme. Tanmateix, durant la Guerra Civil, va ser col·lectivitzada i gestionada pels treballadors sota el nom de Decoració tèxtil i Aviació, i en la postguerra es va adaptar a les noves necessitats, produint seda per a paracaigudes i materials militars.
A la dècada dels seixanta, l’empresa va viure un període d’expansió amb Can Sanpere de Paracaídas, combinant innovació tèxtil i producció per a l’exportació. La seva qualitat i capacitat d’adaptació la van situar com a referent industrial i espai de treball per a moltes famílies arribades de tot l’Estat.
Can Sanpere, el batec obrer de Premià: el tancament que va posar fi a més d’un segle de treball, comunitat i memòria col·lectiva
Als anys setanta i vuitanta, el sector tèxtil va entrar en crisi. Les polítiques de reconversió industrial exigien modernització i reducció de plantilles. Can Sanpere va incorporar nova maquinària i torns addicionals per mantenir-se competitiva, però la pressió del mercat internacional i la crisi del 1974 van debilitar greument la seva activitat. Malgrat els esforços per adaptar-se, la fàbrica va viure anys de dificultats i incertesa com tot el sector industrial de l’època.
Finalment, Can Sanpere va tancar les seves portes com a fàbrica en actiu el 6 de juliol de 1998, dia de Sant Cristòfol. Amb ell, s’acabava més d’un segle de teixit, treball i vida col·lectiva.
Can Sanpere deixava enrere la seva activitat industrial, però no la seva memòria: la d’una fàbrica que va ser testimoni de la memòria, la solidaritat i la identitat obrera de Premià de Mar.
* Les fotografies històriques de l’exposició des del segle XIX fins al 2000 han estat extretes de llibre: Jose Manuel, & Navarro, R. (2003). Can Sanpere: El final de la indústria tèxtil a Premià de Mar (Pròleg de Pep Bras). Premià de Mar: Compagina SL Comunicació.
Can Sanpere no és només una antiga fàbrica tèxtil: és la història de generacions de veïns i veïnes que han deixat la seva empremta al llarg de més d’un segle. Des de l’arribada de la industrialització a Premià de Mar, fins al tancament definitiu el 1998, Can Sanpere ha estat testimoni dels canvis socials, econòmics i polítics del país.